Francesc Tosquelles （1912 – 1994） va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil。 Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta， va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques， en un procés que implicava la institució assistencial mateixa。

L’obertura dels hospitals als seus entorns， la vinculació amb el paisatge， l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns， el treball dins i fora dels centres， la producció artesanal i el teatre， el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida。

A través d’una àmplia selecció de textos de Tosquelles i de documents i fotografies de l’època， Joana Masó proposa un recorregut que permet donar vida a una memòria col·lectiva que va més enllà de la història de la psiquiatria i les seves institucions。